''L´altre dia sopant amb uns amics de clara tendència catalanista, i que no se m´enfaden la resta d´amics amb eixa voluntad, deien que si a Catalunya açò, que si a Catalunya això, que si a Catalunya allò, que si a Catalunya tot es millor i que si els catalans açò, això, allò i lo altre... en fi... Tot glòries. Si, si que es de veres hi ha glòries però també hi ha molta merda i perdó. No s´animeu els no catalanistes encara que haja començat així que malgrat tot estime Catalunya moltissim, doncs aqui a Catalunya va estar vivint i treballant la meva dona durant 5 anys i ara estic jo. El discurs va per un altre cami.
Molts de vosaltres sabeu que no soc catalaniste ni estic a favor de les separacions ni segregacions geogràfiques ara be, quede clar que no m´opondria mai al dret d´una consulta popular i si surt que si, doncs a petxugar amb els resultats i si surt que no, doncs també no? Sense manies...
Fa un any que treballe a Catalunya i us asseguro que soc d´aquells que els agrada estar al "corrent de les coses" com popularment diguem a València.
Visc a un poble clarament nacionalista on les estelades hi son per tot arreu i predominen més les que no porten el blau, amb això ho dic tot. De fet hi ha una gran frase en la façana de l´ajuntament on diu "Catalunya, el millor país del mon".
Doncs per què dic tot açò? Ho dic perquè des del Pais Valencià pensem que els catalans estan esperant-nos amb els braços oberts, llançant consignes de germanor, d´unió, de fer cami, de fer pais, de fer l´amor i de fer ... la má.
Amics, no s´enganyeu que NO ens volen. Tingueu-ho clar. Aqui, a Catalunya, de Valencia i del País Valencià es parla lo justetet i es per traure el temps a TV3 i marcar mapes com el que vegeu en aquest post per allò de dir quin troç de terra més gran. No els importem ni una puta merda i els més greu de tot és que ells i parle de la majoria, no s´identifiquen amb nosaltres.
Quede clar, torne a dir, que admire la seva constancia, lluita, reivindicacio, espèrit d´acosseguir coses, d´anar tots junts, de ser un gran poble. Els admire però això no es nou i elss ens porten anys i anys d´advantatge i saben ben be quina a sigut la nostra trajectoria des del final de la guerra civil. Com diuen a la nostra terra. "som uns me´n fot o com diguem allà "meninfots". Llavors que volem? si l´assumpte es quistós, poc evolucionat i ja s´ha fet més que agre.
Parlem la mateixa llengua encara que alguns diguen el contrari (això sols es falta de llegir una mica d´història i tema curat) i coincidim en algunes costums pero els catalans de Catalunya son uns i els valencians de València en som uns altres malgrat us pese aquesta afirmació personal.
I ara en la part visceral i reivindicativa diré que No seré mai català perquè em varen parir en València, í més en concret en la comarca de la Safor a la que estime tant, no seré mai català perquè ni els meu pares ho eren ni els meus avis ho eren. Soc Valencià i estime el meu pais malgrat els homes i dones que l´han governat. Soc valencià de la terra dels tarongers, les vinyes, els garrofers, les oliveres on el sol, la pluja, el llebeig, el llevant i el ponent formen part de la meva persona i forma de ser. Soc i seré valencià, saforenc i d´un pais que vol ser sol Pais Valencià.
A continuació si teniu tems i ganes podeu veure en els comentaris de l´enlla i que pensa la majoria de catalans dels valencians. He llegit ja moltes coses d´aquest tipus per aqui i al final a un, li toquen els ous per mot que els estime i se que no son tots ni aqui ni allà.
Bona tarda''
Miquel Pous Escrivà
No hay comentarios:
Publicar un comentario